La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) porta al Tribunal Constitucional el recurs d’inconstitucionalitat contra el Decret llei dels habitatges d’ús turístic aprovat el passat 20 de desembre al Parlament de Catalunya. Ho ha fet a través d’un recurs presentat pel Grup Parlamentari del Partit Popular i, en concret, contra els articles 1, 2 i 3; Disposició Transitòria Primera 1 a), Disposició Transitòria Segona i Disposició Final Primera i Annex del Decret Llei de Catalunya 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic.
Entre els molts arguments que s’exposen al recurs, destaca l’abús que es fa des del Govern de dictar normes que adoptin la forma de Decrets Lleis. La nova normativa incideix en els drets de propietat i llibertat d’empresa reconeguts constitucionalment, cosa que no està permesa regular amb un Decret llei. A més, el turisme i el seu creixement, no és un fenomen nou, per tant es fa difícil d’assumir que necessiti “una immediata i urgent” resposta normativa.
Un altre punt que destaca el recurs és que la nova regulació començarà a tenir efectes sobre el parc d’habitatges en un termini mínim de 5 anys. “No hi pot haver una necessitat urgent i extraordinària si es requereix un desenvolupament posterior del planejament urbanístic de cada municipi i es dona un termini de 5 anys per fer-ho”, reflexionen des de Federatur.
El recurs destaca també la vulneració del principi constitucional de seguretat jurídica i com la limitació de l'atorgament de llicències per a l'exercici de l'activitat afecta el dret a la propietat.
Des de la patronal, i a través del recurs d’inconstitucionalitat, es posa també el focus en els greuges comparatius entre municipis que la nova regulació estableix. El Decret llei pressuposa problemes d’accés a l’habitatge en 262 municipis en els que a partir d’ara l’activitat de lloguer d'habitatges d'ús turístic queda subjecte a un règim jurídic més restrictiu que a la resta. “La definició dels requisits per estar en aquesta llista son imprecisos i estan exempts de criteris tècnics” destaca el president de Federatur, David Riba. “Si el municipi on tinc la meva activitat econòmica es troba inclòs en aquesta llista, se m'aplica el règim jurídic restrictiu i limitatiu; si el municipi no està inclòs no s'aplica aquest règim. Sembla una loteria”.
Una expropiació forçosa encoberta sense obligació d’indemnitzar
El contingut del Decret Llei, incideix el recurs, és una regulació materialment expropiatòria del dret a l'exercici de l'activitat d'arrendament d'habitatges d'ús turístic. Segons la llei, aquestes llicències haurien de ser indemnitzades amb compensacions de caràcter econòmic però l’actual redactat no fixa indemnitzacions, només es dissenya un règim transitori que permet als titulars de les llicències expropiades continuar amb la seva activitat durant un termini de cinc anys. A més, no s'apunten criteris objectius de valoració del dret expropiat ni de la valoració de la contraprestació, i se situa sobre el propi expropiat la càrrega de fixar la seva pròpia indemnització, “situació absolutament inaudita i contrària a qualsevol garantia expropiatòria”.
Pel president de Federatur David Riba, “la via del Constitucional era el camí que ens quedava per seguir defensant els nostres interessos com a sector”. Tot i això, Riba assegura que continuen posant-se a disposició del Govern i de totes les administracions per dialogar i aportar la visió d’un sector econòmic que representa el 39,4% del total de places d’allotjament turístic del territori, genera més de 25.000 llocs de treball i té un impacte econòmic de 21.000 milions d’euros.
