La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) impulsa un manifest en defensa del sector turístic català i del model d’habitatges d’ús turístic. Davant els efectes negatius de la nova regulació pel Govern de la Generalitat, la federació demana suport als principals actors i associacions empresarials per a exigir a les institucions una major sensibilitat i responsabilitat davant d’un sector que el 2022 va generar 21 mil milions d’euros.

Davant la precarietat en l’accés a l’habitatge, i en un context de creixement de la demanda de lloguer i d’increment de la població catalana, el Govern de la Generalitat, des del Departament de Territori, ha presentat una nova regulació urbanística, unilateralment i d’esquena al sector i al territori. Una proposta en format Decret Llei que preveu restriccions a l’activitat desenvolupada pels habitatges turístics i que podria acabar fins amb el 80% d’aquest model d’allotjament.

Què passa?

Catalunya compta amb un total de 102.798 habitatges d’ús turístic, el que representa 574.591 places, un 39,4% del total de places d’allotjament turístic del territori. Aquests allotjaments representen un 2,56% del parc total d’habitatges de Catalunya, una proporció tan baixa que en cap cas pot tenir incidència en la falta d’habitatge. L’exemple més significatiu és el cas de Barcelona, on les llicencies per a nous habitatges turístics estan congelades des de 2014, fet que fa impossible la seva responsabilitat en l'actual increment de preus a la ciutat. A més, les característiques específiques dels habitatges d’ús turístic fan que sigui l’opció més triada pel públic familiar (un 75,9% dels seus usuaris són famílies o parelles), que busca un allotjament que els permeti gaudir de les seves vacances amb comoditat, adaptat a les seves necessitats. Aquest públic es veurà directament afectat per les noves regulacions.

Més contradiccions

Els lloguers turístics aporten el 2,94% del PIB turístic català, sense tenir en compte l’impacte indirecte i l’induït, i suposen un 6% dels llocs de treball al sector turístic de Catalunya. El 2022 s’estima que l’impacte econòmic, directe i indirecte, dels habitatges d’ús turístic catalans va ser d’uns 21 mil milions d’euros. Una xifra que majoritàriament es destina fora de l’allotjament, ja que només el 25,7% correspon al cost del lloguer. El 74,3% correspon a despeses fetes pels viatgers en comerç, restauració, visites culturals o atraccions turístiques, entre d’altres.

El món turístic, del comerç, la restauració i la cultura patiran en primera persona l’impacte negatiu que suposarà la destrucció del sector dels habitatges d’ús turístic. Amb les restriccions derivades de l’aplicació de la nova regulació, sectors claus en la nostra economia com la restauració i el petit comerç es veuran greument afectats. La sinergia entre els habitatges d’ús turístic i aquests sectors ha estat un element crucial per al desenvolupament econòmic de les nostres comunitats, i aquestes mesures amenacen de desencadenar conseqüències adverses per a tots els actors involucrats. De fet, les dades determinen que del total de compres en productes i serveis que fan els usuaris d'aquests habitatges, un 65% es realitzen en el barri o comerç de proximitat.

Reclamem

Per tots els motius aquí exposats, reclamem al Govern de la Generalitat que abans de regular i establir mesures restrictives cal, en un exercici de responsabilitat política i transparència, crear una comissió integrada per les diferents administracions, els sectors afectats i experts en la matèria, a fi de disposar d’una diagnosi rigorosa de la situació. Aquesta comissió permetrà treballar en les diferents alternatives que puguin aportar solucions a la qüestió plantejada de manca d’habitatge. I, sobretot, evitarà la desaparició d’un sector que genera riquesa i activitat econòmica de forma directa i té incidència en ciutats, comerços i negocis del voltant. Per tot això, sol·licitem la no convalidació del Decret Llei i que s'iniciï un procés de regulació prèvia anàlisi, així com un diagnòstic profund de la situació.